Barcelona és una ciutat moderna, emprenedora, diversa i oberta, capaç d’assimilar el bo i millor del coneixement i de la cultura autòctons i també de la diversitat que ens ve de fora.  Però Barcelona encara té més camí per recórrer. Encara pot fer més per treure tot el profit del talent ja present a la ciutat i, alhora, atraure el talent forani, amb vocació de transformació continua al servei de la ciutat.

El talent és una font d’energia capital per la ciutat i requereix d’actuacions específiques de producció, distribució i divulgació, que preservin i renovin aquest actiu, si de veritat el volem com a motor sostenible per la competitivitat de la nostra ciutat i el benestar dels seus habitants. Cal assegurar, a més, que no perdem talent femení, i que cal eradicar estereotips en sectors on clarament reprodueixen situacions de desigualtat i fomentar la participació igualitària en tots els sectors, innovant també de la ma de les dones.

L’àrea d’Empresa, Cultura i Innovació, que va ser el principal espai de govern socialista el darrer mandat municipal i que els Comuns han suprimit de l’organigrama, va suposar tota una declaració de principis. Es va promoure la interacció de persones, idees i projectes amb òptiques diferents, afavorint una visió més àmplia de les possibilitats de desenvolupament de la ciutat i de les necessitats dels agents dels respectius sectors i territoris.

D’aquella experiència vam constatar la necessitat de construir un “Pla Talent”, que exigeix transversalitat, visió i recursos i, per això, organitzem les mesures que desenvolupen aquest Pla com a missions, a partir de la relació del talent amb els àmbits Educació, Ocupació, Cultura, Ciència i Empresa. Apostem per un nou pacte de ciutat entre tots els seus agents per aprofitar els actius i tornar a posar Barcelona al mapa de les ciutats més dinàmiques del món.

Cal dir, però, que no partim de zero; des de Barcelona Activa, I´ICUB, l’IMEB i altres àrees de govern de l’Ajuntament, ja s’han ideat o implementat moltes mesures al llarg dels anys, i certament moltes amb èxit. Però s’ha detectat un recorregut parcial i un cert estancament per manca de transversalitat i coordinació, en origen o en execució, de les propostes. I per la manca de determinació. Malgrat que el període en que els socialistes vam compartir govern va deixar clara la nostra aposta per les polítiques de suport al talent i l’emprenedoria (suport al Mobile World Congress, increment dels pressupostos per Innovació i Promoció de Ciutat, aposta per la EMA, coordinació dels àmbits de cultura, empresa i comerç, reactivació del suport als sector de la ciència i la recerca…), l’actual govern Colau no hi creu: “comissionen” la cultura, el coneixement i la innovació enlloc de dirigir-les amb regidories pròpies i retallen els pressupostos en molts d’aquests àmbits.

Cal, doncs, un nou impuls que posi en el centre de les polítiques públiques iniciatives que apuntin al reforçament de les accions d’innovació social i econòmica, captació del talent, promoció de la ciència, potenciació de la recerca i una governança acord als reptes.

Barcelona va apostar als anys 90 per una economia del coneixement i per unes actuacions decidides en el camp de l’urbanisme, els equipaments, la cultura i les polítiques públiques en matèria d’innovació i ciència que van donar importants resultats a la ciutat i a la pròpia àrea metropolitana, com han estat el Parc Biomèdic, el Sincotró, l’avenç notori en el camp mèdic en gairebé tots els hospitals de la ciutat i la generació i atracció de starts ups o emprendiments derivats de camps de recerca científica.

Per garantir un compromís amb el desenvolupament econòmic sostenible i inclusiu cal fer interactuar  les polítiques de dinamització econòmica amb un ecosistema d’innovació i ciència que alimenti aquest ecosistema o, al menys creï, un clima innovador i creatiu en tots els àmbits que afavoreixi les oportunitats al territori.

Cal implementar una política holística en favor de la innovació econòmica, tecnològica, cultural i social. De la mà de centres de recerca i empreses, universitats, altres administracions i amb la ciutadania, hem de millorar la percepció social de la ciència i la tecnologia, i alhora, fomentar les arts i les humanitats en les visions empresarials. Apropar el sistema científic a la ciutadania i a les empreses especialment, i al seu torn, acostar la vida cultural  i els avenços científics al teixit productiu.

Nosaltres recolzem el programa Barcelona Ciència per promoure el coneixement científic que planteja implicar a la ciutadania amb criteris d’ètica, transparència, igualtat o l’accés obert al coneixement, per tal d’avançar institucions científiques, emprenedors, projectes socials, ciutadania i govern, plegats, en un esforç comú per encarar els reptes del segle XXI.

Cal, doncs, reforçar les experiències públic-privades de concertació per a la innovació i donar suport als processos de digitalització i innovació de tot el teixit econòmic, cultural i social de la ciutat. Fomentem les condicions perquè l’ajuntament, l’acadèmia, les institucions, el sector empresarial i els diversos sectors implicats en la dinàmica de desenvolupament científic, tecnològic, econòmic i social de Barcelona convergeixen els seus esforços en una política pública orientada a impulsar el coneixement científic i tecnològic i que es materialitzi en línies avançades de recerca i innovacions per al sector productiu i social.

Hem d’impulsar la compra pública en suport del talent local i de la innovació, contractant innovacions per la pròpia administració però també incentivant la transferència de coneixement entre els sectors de recerca i empresarials. Cal mobilitzar els recursos dispersos disponibles (premis, subvencions, infraestructures) per potenciar projectes i estructures d’innovació visibles i empoderants, i actuar sobre la fiscalitat, la legislació i la burocràcia, que desincentiven els agents més actius, siguin inversors o receptors.

Però a més, una ciutat global com Barcelona ha de promoure la cooperació internacional en connexió amb els grans centres d’innovació i creadors de coneixement a nivell internacional (programes de mobilitat internacional, per estudiar, investigar o treballar), per trobar les millors metodologies d’innovació i promoció del talent. Igualment s’ha d’impulsar la participació municipal directa en projectes europeus així com fomentar i col·laborar amb la mateixa finalitat amb aquelles iniciatives dels sectors empresarials, educatius i de recerca.

Per això cal un impuls que aquest govern demostra no estar ni capacitat ni interessat, malgrat comptem amb una base a la ciutat de primera magnitud i de demostrada solvència. Hem de retornar als moments que vam ser capaços de promoure d’experiències reeixides que han demostrat l’enorme capacitat de ser capdavanteres i mirall de tot el món.

Barcelona són els seus infants, adolescents i joves i els seus drets, la promoció i el respecte dels quals els ha de permetre viure i créixer en plenitud fins al màxim de les seves potencialitats amb llibertat i igualtat. Malgrat que els drets són globals, convertir-los en realitat depèn d’una defensa activa dels mateixos, d’una promoció del consens que pugui garantir el seu compliment i d’una habilitat per pensar Barcelona i dissenyar-la des de l’escolta activa i la participació de les persones situant l’assoliment de la llibertat, el benestar integral, l’educació, la transformació social i cultural i l’emancipació en la responsabilitat de l’agenda urbana des de l’escala Barcelona.

Volem garantir el dret a viure en una Barcelona on les persones joves puguin emancipar-se i on l’atur i la precarietat no s’acarnissi amb les vides de més joves que sense ingressos ni feina o amb feines que no garanteixen els mitjans per viure veuen obstruïda la seva transició cap a l’etapa adulta. Ja no es tracta només de puguin accedir al treball amb garanties de suficiència material per viure sinó que disposin del suficient capital de capacitats i competències que possibilitin l’emancipació i la igualtat d’oportunitats. És necessari articular un model en el qual s’activi la formació i la inserció en sectors emergents, s’actuï determinadament per eradicar la precarietat laboral vinculada als falsos autònoms, l’alta temporalitat i les pràctiques no remunerades. A més, cal impulsar estratègies  de retorn d’aquella joventut que aquest exili econòmic – laboral l’ha portat fora de Barcelona.

Un dels reptes actuals de Barcelona és garantir el dret a aprendre en condicions d’equitat. El nostre projecte es contextualitza en l’educatiu europeu, l’internacional i a les antípodes dels models regressius  i segregadors de la dreta. Volem desplegar la Carta Municipal fins el màxim de les possibilitats per garantir l’educació pública, inclusiva i de qualitat, pilar clau d’una societat igualitària, des de la bressol a tots els nivells d’ensenyament i formació professional i en tots els àmbits: artística, cultural, tecnològica, esportiva que no exclogui a ningú, que sigui el màxim de valuosa i  sense desavantatges socials.

De cara als propers anys cal afavorir i donar suport a l’aprenentatge inclusiu i innovador que es realitza a l’escola, el menjador i el lleure educatiu i invertint en tot el temps educatiu perquè l’equitat es juga també i sobretot en les oportunitats fora de l’aula. I és en aquest temps on es produeixen més desigualtats, on activitats com les extraescolars, l’educació musical, esportiva o els casals d’estiu són encara opcions difícils per a molts infants i adolescents.

Volem una Barcelona que fa efectiva la felicitat dels menors, la qual passa pel joc i el confort. Una Barcelona més justa, cohesionada i alegre que no té menors de 1a i de 2a.

Així mateix, s’ha de garantir el dret a viure en una Barcelona que promogui la participació social i cultural, la producció i expressió artística, científica, convertint en política pública el suport als estudis, a la recerca i a la formació professional. Barcelona ha de ser una ciutat que celebri el desenvolupament de totes les seves potencialitats, que compensi els dèficits d’inversió i la incapacitat d’altres governs per combatre les desigualtats, que habiliti ajuts i beques per continuar els estudis superiors, que acompanyi les transicions diverses i orienti activament.