El món laboral no deixa d’evolucionar canviant la forma de treballar i d’entendre el treball. Ara bé, si ben és cert que tots els factors de producció incideixen en la millora de la productivitat, el capital humà és un factor clau que, a més, té repercussió directa sobre la igualtat d’oportunitats, l’equitat en l’accés als serveis, la justícia social i el benestar de la població.

No obstant, encara ens trobem en una situació en la que la precarietat laboral, tant a nivell de condicions de treball com salarials, així com les incertituds de les noves realitats socials especialment la manca de perspectives per poder desenvolupar projectes vitals amb garantia de benestar en el cas dels joves, són aspectes que s’han de tenir en compte a l’hora d’analitzar la realitat de l’ocupació i el futur de la mateixa.

Per altra banda constatem que a la nostra ciutat encara estem davant d’uns nivells molt elevats d’atur, sobre tot en alguns sectors vulnerables. Això es dóna en particular en el cas de les dones i joves. El risc de la cronificació de certs sectors és considerable i hi ha riscos que la crisi afecti molt especialment a les dones, tant en la precarització de les condicions com en la reducció del percentatge de la població activa femenina.

Finalment, cal tenir present que la indústria que ve necessita d’un fort procés de reciclatge i adaptació, la qual cosa va creant un estoc important d’aturats i aturades i de treballadors i treballadores amb unes competències professionals desfasades i obsoletes. Per això caldrà esmerçar polítiques actives molt innovadores per afrontar nous reptes. Cal treballar en entorns més intel·ligents, per tant cal també “formació permanent” per a tothom.

Barcelona, si bé no té un gran espai per l’activitat industrial manufacturera tradicional sí, com a capital de Catalunya i ciutat puntera de la mediterrània, té una gran capacitat d’actuar com pol d’atracció i desenvolupament de les activitats associades a la indústria, que normalment es troben en els centres de les metròpolis, com són les noves tecnologies, la producció del coneixement, els serveis auxiliars financers i de gestió, el disseny industrial i la digitalització.

A més, la irrupció de la  “Indústria 4.0”, o la quarta revolució industrial, permet treballar en termes de producció industrial de noves, i sovint interconnectades tecnologies digitals que facilitaran processos nous i més eficients, i que en alguns casos es traduiran també en nous béns i serveis. A mesura que aquestes tecnologies transformin la producció, es produiran conseqüències significatives sobre la productivitat, l’ocupació i les habilitats requerides a treballadors i treballadores, però també sobre la distribució de la renda, el benestar i el medi ambient.

En aquest context un conjunt de reptes es plantegen a Barcelona que s’han d’assumir i abordar per posar en valor el potencial de la nova indústria que aportarà valora afegit a la ciutat.

En aquest sentit, i més enllà del capital humà abans presentat, cal que es treballi per aconseguir unes infraestructures adients i una logística avançada des d’una perspectiva de sostenibilitat ambiental. En un mateix sentit caldrà reformular i millorar els polígons d’activitat econòmica existents, captar noves inversions i potenciar la dotació de serveis adequats a la realitat actual.

En altre ordre de coses, tal com es va plantejar en el punt d’innovació i ciència serà cabdal donar suport a polítiques de transferència de tecnologia i  coneixement com a element d’impuls de polítiques econòmiques generadores de valor afegit i provocadores de sinergies intraterritorials. I tot això s’ha de fer des d’un model de sostenibilitat acord a necessitats actuals vinculades al combat del canvi climàtic.

Des del punt de vista de la governança cal basar-se en la concertació, autoritat, representació, participació, interacció entre actors, rol dels poders públics, com altre element central del procés.

Finalment cal mantenir i aprofundir en la projecció internacional de l’economia de la nostra ciutat i del territori metropolità amb polítiques de captació d’inversions, de promoció de ciutat i d’internacionalització, on la fira, els grans certàmens tipus alimentària i Mobile, i el suport a Barcelona com a ciutat de congressos científics i econòmics pot jugar un paper clau, així com de referent a ciutat de formació per excel·lència.

Barcelona és una ciutat d’estructura policèntrica on els barris són elements fonamentals de la identitat social i cultural. La presència dels mercats, de la restauració i especialment del comerç de proximitat han estat fonamentals en aquesta construcció que garanteix la qualitat de vida, la personalitat i estructura cohesionada,  essent elements que configuren part de l’ànima social, cultural i econòmica de la nostra vila,  i a la vegada vector clau en la generació d’ocupació.

El nostre model es basa en un comerç de proximitat divers, integrat en diferents formats comercials distribuïts en els diferent barris, equilibrat, arrelat, sent una de les activitats econòmiques més importants de la ciutat que el configuren com un format d’èxit que a la vegada promocionen valors de sostenibilitat, mediambientals, socials, etc.

Barcelona és i ha de continuant sent un referent turístic, comercial de qualitat i de oportunitats, per això es farà un seguiment actiu de les diferents campanyes i actuacions per fomentar i mantenir una status de referencia al turisme de compres i de restauració. S’ha d’afavorir i consolidar les diferents oportunitats que existeixen per fomentar la seva Marca, des del punt de vista comercial i turístic, aprofitant moments especials de la Ciutat com son les dades de Nadal dia 14 de febrer, Sant Jordi, Carnestoltes, Mercè…. que operin com referències internacional d’atracció turística.

En síntesi cal donar suport al conjunt de referents en els sectors de la restauració, hostaleria, oficis avançats (pastissers, flequers), sectors de l’economia que fa de Barcelona un referent en les polítiques econòmiques de proximitat, i que per la conjuntura política i econòmica,  necessiten d’un suport actiu, tant per superar la crisi del sector, com la política erràtica del govern Colau respecte a aquest àmbit econòmic.

Dins dels problemàtiques lligades amb la qualitat de vida, l’habitatge emergeix com un tema central, molt vinculat a l’accés  però també a la situació del parc actual. Un dels temes que més rellevants són els lligats als habitatges on hi viu gent gran. Com a dada significativa cal indicar que la població de Barcelona envelleix amb un horitzó en el qual el 2030 un 30,3% de la gent tindrà més de 60 anys i, d’aquests, un 8,3% més de 80 anys. Així mateix veiem com el parc d’habitatge envelleix i avui dia ja un 70% dels habitatges té més de 70 anys i l’edat mitjana dels habitatges de Barcelona és de 52,5 anys.

Una altre dels aspectes a considerar està relacionat amb les mancances d’accessibilitat ja que el 19,3% dels habitatges de la ciutat es troben en edificis de més de 3 plantes que no disposen d’ascensor i el 60% dels habitatges de ciutat vells presenten dèficits d’accessibilitat per culpa de la manca d’ascensor. La cronificació de les persones mal allotjades a la ciutat és una realitat.

El govern actual ha fet molt poca cosa en aquest sentit, i mentre en el mandat Hereu més de 116.000 habitatges es van veure beneficiats per ajuts a la rehabilitació, al mandat Colau la xifra a final de mandat no arribarà als 50.000 habitatges beneficiats, menys de la meitat que en el darrer mandat d’esquerres.

En un altre sentit, en el mandat Colau s’han introduït nous condicionants a l’atorgament d’ajuts a la rehabilitació d’habitatges, de manera que les subvencions per als pisos de lloguer estan condicionades a que el preu de l’habitatge es cenyeixi a l’índex de referència de preus de lloguer de la Generalitat de Catalunya, impulsat conjuntament per l’Ajuntament de Barcelona. Així la variant dels ajuts en rehabilitació per a la cohesió social (subvenció de fins al 100% de la despesa de les obres, per a propietaris amb ingressos inferiors a 2 vegades l’IRSC – indicador de renda de suficiència de Catalunya, aproximadament 24.000 € any) no ha funcionat correctament. L’any 2016, dels 790 expedients tramitats únicament 19 han estat per a la cohesió social, dels quals solament 1 es troba al Districte de Ciutat Vella[*].

D’altra banda, el Pla de Barris, una de les grans apostes del mandat Colau pels barris més desfavorits de Barcelona, es va dotar amb una línia de 150M€ (fora de pressupost municipal, que inclou temes socials, ecologia urbana, mobilitat, etc.). Doncs bé, aquesta línia no s’ha materialitzat ja que era una part del pressupost municipal i per tant s’ha vist abocat a retallades, sense complir totes les expectatives de les actuacions de rehabilitació urbana previstes al Pla de Barris.

Finalment cal indicar que una gran part de l’atur de Barcelona de difícil inserció prové de la crisi de l’anterior bombolla immobiliària, per tant una acció de rehabilitació dirigida a sectors amb riscos d’exclusió, a més d’ajudar a col·lectius vulnerables pot ser un excel·lent espai de creació d’ocupació i sobre tot d’auto – ocupació per diversos col·lectius. Així mateix, s’ha de remarcar que és necessària immensa rehabilitació per tenir una Barcelona llesta per les industries 4.0. Les persones que facin aquesta gran tasca de rehabilitar cal que estiguin en situació de “formació permanent de qualitat”, cal talent per fer be aquesta transformació de l’esquelet urbà.

[*] Memòria 2016 del Consorci de l’Habitatge de Barcelona.

El turisme és un dels motors econòmics més importants de la nostra ciutat i que projecta una imatge de la Gran Barcelona al món.

L’impuls del turisme ha de caracteritzar-se per ser  accessible, sostenible i qualificat, ser previsors en la gestió i el volum del turisme, amb noves eines de governança que facilitin i que ajudin a transmetre la idea de Barcelona com a gran botiga i gran paratge, amb les oportunitats culturals i lúdiques que ofereix la ciutat al món. Per tant, de la divulgació, promoció i comunicació en dependrà l’èxit obtingut.

Barcelona i l’àrea metropolitana son un espai modern i atractiu receptor de persones que venen a fer una estada amb diferents objectius. Tots han de ser benvinguts, però l’èxit ha de ser gestionat amb voluntat política de transformació i millora constant.

En els processos de transformació dels models turístics, l’àmbit  local es converteix en el primer element de confluència. Cada vegada més les destinacions turístiques es basen en la possibilitat de poder aglutinar les diferents  formes de interactuar entre les opcions que una ciutat i el seu entorn facilita.

Degut a l’èxit de la marca Barcelona la ciutat destaca en tots els rànkings com una de les més visitades del món, i el nombre de visitants ens ha de portar a construir un model més sostenible, i que sigui permanentment suficientment atractiu.

Les innovacions més efectives del turisme català en els darrers 20 anys han tingut lloc en escenaris locals, i ha operat normalment amb un pacte (explícit o implícit) entre administració i sector privat.

A Barcelona, aquesta realitat la podem constatar amb el format de col·laboració públic-privat que es va consolidar amb la creació de Turisme Barcelona. No obstant, degut al canvi del model turístic arreu, aquesta col·laboració ha de rebre  una empenta per modernitzar-se i mantenir -se.  La rellevància de l’escala local no és una aposta per models “autàrquics”, tot al contrari, és la defensa d’una estructura de gestió que sigui capaç de relacionar els diferents clústers turístics amb Barcelona.

I apostem per un model turístic sostenible que ha d’estar en essència obert al seu territori de manera que els espais naturals propers, les localitats o l’àrea metropolitana,  formin part  ineludible de la mateixa oferta turística.

La transició ecològica de l’economia (TEE) i la transició energètica renovables és una nova oportunitat pels socialistes de Barcelona de liderar una gran i nova transformació de la ciutat: un procés que implica  somniar, repensar i refer la ciutat amb noves claus, per fer-la més justa socialment, més humana, amable, saludable i econòmica i ambientalment sostenible.

La Barcelona ecosostenible serà el resultat del procés d’implantació de dues transicions, la  TEE i la transició energètica descarbonitzada i renovable (TER), en el marc d’aconseguir avançar en els objectius locals de desenvolupament sostenibles (ODS) i en els compromisos de Paris de lluita contra l’escalfament global. Aquesta nova ciutat només es podrà fer amb una forta xarxa de complicitats, per tal de configurar una imatge coherent que sigui fruit del somni col·lectiu i que garanteixi un pacte de transició justa i un nou pacte intergeneracional de la ciutadania de Barcelona.

En aquest context el treball per l’augment de l’economia verda, blava i circular serà un eix central de la nostra actuació impregnant el desenvolupament econòmic d’una nova cultura, propiciant la creació d’un clúster verd.

La crisi econòmica i el deteriorament de les condicions de treball, la precarietat, els baixos sous, els riscos d’augment de la vulnerabilitat, indiquen que cal renovar les propostes econòmiques per fer front a l’hegemonia d’un model neoliberal que fomenta l’exclusió i la pobresa, i una injusta distribució de la riquesa.

En els últims quinze anys, davant de la necessitat de renovar el discurs i les posicions envers aquesta situació, han irromput en l’escenari polític, econòmic i científic, termes com la innovació social, l’economia col·laborativa, l’empresa social, la responsabilitat social empresarial, la ciutadania corporativa, l’economia circular, l’economia del bé comú, la economia solidària i les pràctiques econòmiques alternatives. La irrupció d’aquest nou lèxic s’ha fet palès durant la darrera crisi i en el context de transformació estructural de les economies. És la resposta de la ciutadania al model econòmic imperant, basat en l’empresa que maximitza beneficis en detriment d’altres dimensions del desenvolupament sostenible.

L’abundància de conceptes, no obstant pot provocar una confusió significativa  És aquí on volem posicionar-nos per liderar les propostes d’innovació econòmica i social que deuen ser considerades com a vehicles de cohesió social i econòmica a Barcelona, en tant que ajuden a construir una economia de mercat més democràtica, social, plural i resilient.